Al llarg de la història de l’esser humà la fusta ha esdevingut un dels grans material de construcció, sovint oblidat o amb un tracte secundari, però sempre utilitzat amb el grau de tecnologia corresponent a cada època. Ja els primers humans que habitaven el nostre planeta es van adonar de la necessitat de crear un espai habitable per refugiar-se de la intempèrie, aleshores degut a la seva nul·la tecnologia començaren a instal·lar-se en interiors de coves naturals i ja començaren a utilitzar fusta per protegir els punt d’entrada, segurament impulsats per la facilitat d’obtenir-la i la seva abundància. També utilitzaven la fusta com a material per crear eines o instruments per caçar, estendre pells i òbviament com a material de combustió per escalfar-se i il·luminar-se, així que el contacte amb la fusta era constant. D’aquesta manera començaren a aprendre a treballar-la, fent-hi punta per fer llances, partint-la amb facilitat en elements de la llargada desitjada, etc. Aquest foren els orígens més primitius de la utilització de la fusta, amb un pobre tecnologia. De mica en mica començaren a utilitzar-la per fer cabanyes i petits habitacles molt senzills, sent aquests els inicis de la construcció amb fusta amb un ús estructural.
El pas de la història significar una major utilització i comprensió de la fusta. Aquest desenvolupament anar molt lligat als descobriments i millores d’eines per treballar-la, com la creació de la primera serra per tallar fusta l’any 9.000 a.C, que fou un gran pas endavant. La fusta com que no pot fossilitzar, mai s’ha pogut demostrar amb total certesa el seu ús estructural, però trobar diferents eines per treballar elements de fusta, són proves suficients de la seva utilització i rellevància.
En el món occidental es daten diverses construccions de ponts l’any 3000 aC a Mesopotàmia, entre l’Eufrates i el Tigris, com per exemple el pont del faraó Menses que travessa el Nil, on la forma i el sistema de suports estan adaptats a les possibilitats del moment, o el pont descrit per Juli Cèsar en el llibre “De bello Gallico” construït el 55 a.C, (figura 2.1). Precisament, fou en aquest temps sobre l’any 25 aC, en una civilització romana ja molt sofisticada, on data el primer tractat sobre tècniques de construcció i arquitectura amb fusta titulat “De architectura”, escrit per l’arquitecte i enginyer romà Marc Vitruvi, on s’exposa amb una visió tècnica les primeres descripcions sobre la composició, aspectes com l’època de tala i les influències sobre la protecció d’agents xilòfags que se’n deriven, les propietats mecàniques, les qualitats, els principals usos de la fusta, etc.
